GEORGE SAND
Igual que tota la vida d'Aurore Dupin -coneguda pel pseudònim de George Sand-, les extenses _Lettres d'un voyageur _són excepcionals. Les tres primeres, que presentem aquí, són autèntiques joies literàries, inicialment cartes enviades al poeta Alfred de Musset amb qui, entre el 1833 i el 1834, Sand va mantenir una relació tempestuosa. George Sand recorrerà les últimes muntanyes dels Alps, que baixen cap a la plana del Vènet, i visitarà la impressionant cova d'Oliero i el temple de l'escultor Antonio Canova per acabar a Venècia, on descriurà la vida desbordant, dia i nit, dels seus canals: «No t'imagines, amic, el que és Venècia. Encara no havia deixat el dol amb què es vesteix a l'hivern, quan tu vas veure els seus pilars de marbre grec [...]. Ara la primavera ha bufat sobre tot això com pols de maragda. El peu d'aquests palaus es cobreix d'una molsa verd tendre, i les góndoles llisquen entre dues catifes d'aquesta bella verdura vellutada, on el soroll de l'aigua s'esmorteeix lànguidament amb l'escuma del rastre. Tots els balcons s'omplen de testos de flors...» Traducció i pròleg d'Albert Mestres
