ANTONI MUNNÉ-JORDÀ
A principi dels anys 1950, quan la ciència-ficció, que s’havia divulgat
sobretot en revistes, va començar a conquerir l’espai del llibre,
es van publicar alguns reculls de contes relacionats per alguna
idea però independents en origen, sense voluntat de text unitari.
És el cas de les Cròniques marcianes de Ray Bradbury (1950) i
Jo, robot d’Isaac Asimov (1951). Amb Crònica d’uns quants temps
fem una operació semblant. Es tracta de dinou relats escrits entre
1973 i 2023, alguns inèdits, altres publicats en revistes o en llibres
col·lectius, que endreçats d’acord amb una cronologia ideal configuren
la crònica imaginada d’unes situacions no viscudes, o no
viscudes encara per una humanitat tanmateix identificable.
